Referències al Sant Burget.....

Benvolguts Botonaires Associats Palauencs,

En primer lloc felicitar-vos per l’organització del torneig, altra cop impecable com sempre. La veritat és que per mi, el Sant Burget ha aconseguit en poc temps el que altres tornejos no han aconseguit, en quan a prestigi, història i ambient. Si m’ho permeteu s’ha convertit com en el Wimbledon dels botons perquè manté l’esperit pel qual aquest joc ens entusiasma a tots, bon ambient, bons partits, grans instal·lacions, etc.

Felicitar un cop més, la gent que teniu en el BAP, model de comportament i esportivitat, que fa que sens dubte, ja no només pel nombre de socis sinó pel mateix ambient que es genera sigui la primera associació botonaire de Catalunya per davant de l’ACFB, en TOT. És per aquests motius i no per uns altres que vaig decidir venir a jugar aquest torneig. La resta de tornejos de ránking, sincerament, no són una prioritat per a mi en aquests moments, només vull botó del bo (sóc un sibarita), i quan dic del bo, vull dir d’autèntic esperit botonaire.

Ja més a nivell individual voldria felicitar en Batman i en Vitamènia per estar tot el dia al peu del canó i per tota la paciència i ganes que li foten. Sou genials! Així mateix, com aspecte personal, em vaig sentir mentalment molt recolzat pel Pep en el partit de quarts, així que gràcies Pep, ja que en aquell moment no vaig poder donar-te-les.

Voldria també agrair a La Serra, Benfica, Chelsea, R Madrid i Betis, rivals meus a la 1ª fase, per l’excel·lent comportament que sempre teniu amb mi. Em feu sentir com a casa.

Felicitar al R. Madrid per la consolació i al Betis pels seus quarts de final.

Felicitar també al Catalunya i l’Adrilètic pel gran torneig que vau fer. Esteu cridats a ser futurs cracks botonaires.

Finalment també agrair al Llove, Palauenc, Cracks, etc el vostre tracte rebut, com sempre exquisit així com al restaurant Turó pel dinar tan ben parit que vam poder disfrutar.

Per últim, demanar-vos disculpes per no poder-me quedar fins el final ja que tenia un sopar a Tarragona i se’m feia molt tard. Si, em podríeu dir, si haguessis jugat t’hauries quedat, estic d’acord, però realment llavors no sé que hagués fet per arribar a una hora normal pel sopar que tenia.

Forta abraçada, felicitats de nou i com es diu en l’argot tenístic “ens veiem d’aquí 12 mesos de nou al Sant Burget”.

Tocornal